Varietats: Pansa Blanca, Sauvignon Blanc.
Preu: entre 8,5 i 9 €.
A la primera classe dels curs de vins catalans vaig voler comparar un xarel·lo del Penedès amb un pansa blanca d'Alella (són la mateixa varietat dita de diferent manera). L’exemple que vaig portar d'Alella fou l'In Vita, fet a Viver de Bell-lloc, dins de la població de La Roca del Vallès.
És un vi fresc que va agradar a tothom. L’anyada era del 2012 i estava realment molt bona, fins i tot rodoneta; crec que l’any d’ampolla ben guardada a temperatura de celler, i sense llum, li ha sentat fenomenal.
Aquest vi, tot i ser un cupatge (té un 10% de sauvignon blanc que li aporta frescor i complexitat), és força representatiu de la pansa blanca. Justament aquesta aportació de la sauvignon fa que hagi aguantat tan bé en ampolla i que encara hi trobem la fruita com a protagonista.
En el procés d'elaboració es va fer la maceració carbònica amb la neu durant cinc hores i un treball amb les lies durant cinc mesos, que han aportat al vi, tot i ser jove, un bon cos, que fa que es trobi força agradable en boca i tingui textura i pes.
La pansa blanca no és que sigui gaire aromàtica però en aquest vi hi surt molt ben resolta. La fruita verda i el cítric madur, donat per l'any d'ampolla, la tornen agradable, expressiva i, com el seu nom indica, in vita a beure-se-la.
En boca, com ja he comentat, té una textura molt agradable i glicèrica. Hi trobem també la fruita d'entrada i un final amarg que ens l'allarga i ens diu, per tant, que és un bon vi, complex i persistent.
Mirant les puntuacions d'aquesta anyada, he vist que tenia uns merescuts 90 punts, nota força bona per a un humil vi jove de pansa blanca. El 2013 arriba als 91 punts i, tot i que acaba de sortir i deu estar potser un pèl verda, ja tinc ganes de tastar el resultat d'aquesta última verema.
In Vita és un bon exemple de pansa blanca. No us ho penseu: tasteu-lo amb uns entrants, un peixet, un formatge no gaire greixós o simplement sola. Us invitarà a seguir-ne bevent.
Berta PlaLa sommelier del poble
Per als que vulgueu tastar varietats i països diferents sense que pateixi la butxaca, us recomanem el Torrontes de Piedra Negra, que podeu adquirir per uns 8 € aproximadament.
Trobo que és un vi que està molt bé. Llaminer i ample, amb un nas agraït on surten les flors blanques i la fruita d’os, en boca el seu volum es fa present amb una acidesa mitjana i un amargant que allarga el final deixant el tacte d’un bon vi.
La Torrontes és la varietat blanca més conreada a l’Argentina. S’especula que el seu origen és espanyol, més concretament i pel nom l’origen podria ser gallec, tot i que estudis recents apunten que pot ser un creuament entre la varietat moscatell d’Alexandria i la Criolla Chica.
El que està clar és que té uns aromes florals i terpènics que recorden a la moscatell, malgrat no ser tan intensa.
Els millors exemples els podem trobar a les zones més altes de l’Argentina, les vinyes de la zona de Salta, a la regió de Cafayate (750-3.111 m. sobre el nivell del mar) on hi ha els terrers més específics del món. Però aquests exemplars no son fàcils ni assequibles de trobar.
És per això que avui parlem d’una Torrontes de la zona del Valle de Uco, a Mendoza, que tot i no ser la zona més alta de l’Argentina pot presumir d’una altura de 1.100 m. sobre el nivell del mar. Es tracta de la bodega Piedra Negra, propietat del mític François Lurton, cinquena generació d’una de les famílies amb més renom de la viticultura de Bordeus, André Lurton.
En François té vinyes repartides per diferents països: Xile, l’Argentina, Espanya, França i Portugal. És un exemple d’aquesta generació de flying winemakers. Haig de reconèixer que no he tastat tots els seus vins però sí que puc dir que el seu nom és un aval i dóna garantia de la feina ben feta i de l’experiència.
Aquesta varietat concreta de Torrontes Riojana no us decebrà i quedareu bé si sou vosaltres els encarregats de portar el vi per a un sopar d’amics. És un vi que agradarà a tothom, blanc però amb cos, amb una entrada dolça però un final amarg que l’allarga i persisteix. Els seus càlids 13,5 graus no deixaran fred ningú.
Berta Pla
La sommelier del poble
Des del nostre blog ens agrada donar a conèixer els diferents vins que hem anat tastant i que ens emocionen. Dels últims que he tastat i que personalment m'han agradat trobem els dos vins de Maius Viticultors. Són vins fets al Priorat, concretament al paratge del barranc de les bruixes, a La Morera del Montsant.
El Maius és un vi de tall clàssic amb una excel·lent relació qualitat-preu i un cupatge recorrent del Priorat fet amb garnatxa, cabernet i samsó.
El priorat parla a traves d'aquests vins: parla la llicorella aportant la mineralitat de la terra, parlen els matolls de sotabosc que ens hi donen tocs balsàmics, parlen les varietats tocades per la calor punyent que cau al Priorat donant fruita negra i vermella força madura.
Els dotze mesos de fusta de roure francès li aporten notes fumades i cacaus que es combinen perfectament amb la fruita madura i els balsàmics. Sorprèn per la seva finor i delicadesa, té una entrada elegant i combina bé els tanins i l'acidesa amb una bona persistència.
M'imagino aquest vi amb una bona costellada de xai a la brasa, pa amb tomàquet, allioli i uns calçots amb romesco d'entrant, per gaudir-ho a l'aire lliure amb bons amics i bona taula.
Podeu trobar el Maius Clàssic per uns 19 €, que té de deu a dotze mesos de fusta de roure francès, i el Maius Assemblage, que tindrà uns 8 mesos de roure, i surt per 13 €. Els dos són molt interessants, recomanables i a molt bon preu.
Maius Viticultors són fruit del projecte de Josep Gómez Puig, que ja de ben petit es movia pel celler del seu pare a Sant Cugat i que més endavant ell va continuar ampliant el celler i fent un petit restaurant. El 1998 va començar el seu projecte al Priorat amb l'ajuda de l'enòleg Joan Milà, elaborant aquests vins que parteixen de la humilitat i el respecte per la terra i les coses ben fetes.
Berta Pla
La sommelier del poble
Dies enrere vaig fer una apologia a la xarel·lo i deixava clar que les varietats autòctones són la nostra riquesa i les que hem de potenciar i exaltar. Així com estan fent alguns cellers del Penedès amb la varietat xarel·lo.
Personalment crec que és el camí i per això m'emociono quan trobo vins varietals de xarel·lo, samsó, sumoll o monestrell que estiguin ben fets, siguin saborosos i que tinguin riquesa i expressivitat de la terra, ja que fins no fa gaire aquestes varietats eren menystingudes. Crec que ja és hora de recuperar-les.
Doncs sí, avui presentem un pura sang, és el vi Furot criança. Un vi de terrer amb la màxima expressivitat de la varietat samsó de vinyes velles i dotze mesos de roure, fet a Vilamaniscle pel grup Oliveda, a l'Alt Empordà.
Aromes de fruita negra madura amb una fusta molt ben trobada i acompanyada de tocs torrats que li donen certa elegància. En boca es torna complex, saborós i amb un taní molt ben posat.
La samsó (o carinyena) és una varietat que solem trobar acompanyada en cupatges de garnatxa i ull de llebre. Gràcies als seus tanins permet llargs envelliments.
Ja és hora de que comencem a demanar més varietals d'aquest raïm tan representatiu de la nostra terra i que els nostres enòlegs la mostrin en totes les seves facetes. Tenim ganes de samsó, bé!, més ben dit, en tenim set.
No puc acabar aquesta recomanació sense felicitar la gent de Terroir al Límit pels 97 punts Parker que han guanyat justament amb la seva carinyena vellíssima de Les Tosses (això sí, 170 €). De moment però ens conformarem amb el Furot, que és molt digne i no foradarem la butxaca. Té una excel·lent relació qualitat-preu i per 10 euros podrem gaudir una bona estona.
El món del vi desperta cada vegada més interès tot i que té una complexitat i unes definicions que a vegades ens espanten. En aquest curs d'iniciació al tast pretenem ensenyar d'una manera amena, pràctica i divertida les principals nocions que fan referència al tast. En cinc sessions d'una hora i mitja aprendrem a tastar un vi i quines varietats més importants es fan servir a Catalunya. A cada sessió tastarem de 4 a 5 vins de diferents qualitats, estils i preus.
Descripció del curs
Explicarem les tres fases del tast, visual, olfactiva i gustativa, tot tastant els vins que fem a casa nostra. Tastarem les principals varietats i les onze denominacions d'origen (DO) que ja tenim a Catalunya.
Primera i segona sessions
Aprendre a tastar, com mirar el vi, els seus colors i olors, el gust i el retrogust.
Elaboració del vi blanc i el vi rosat. Principals varietats de raïm blanc.
Fitxa de tast i degustació de garnatxa blanca, picapoll, macabeu, xarel·lo, moscatell, chardonnay i algun cupatge.
Tercera i quarta sessions
Elaboració dels vins negres.
Principals varietats de raïm negre per a fer vi a Catalunya. Varietals i cupatges.
Explicació dels empelts a la vinya per culpa de la fil·loxera.
Sessió de tast de negres catalans de diferents DO (Priorat, Montsant, Tarragona, Costers del Segre, Terra Alta i Catalunya) i de varietats del raïm (ull de llebre, garnatxa, carinyena, cabernet sauvignon, sumoll i monestrell).
Cinquena sessió
Els caves.
El cupatge clàssic: macabeu, xarel·lo i parellada.
D'altres varietats amb què també es fan caves: trepat, monestrell, pinot noir, garnatxa i sumoll.
Dades del curs:
Lloc: Escola Vallmanya, Sant Esteve de Palautordera.
Dia i hora de les sessions: els dimarts (25 de març i 1, 8, 22 i 29 d'abril), de 21.00 a 22:30 h.
El preu del curs és de 58 €.
Curs impartit per Berta Pla (El Pessic Maridatges), sommelier per la Universitat de Girona i per l'escola internacional WSET (Wine & Spirit Eduation Trust).
Ahir dimecres 5 de març vam fer la sortida a Recaredo amb el grup que va venir al maridatge dels tres 'pepinos' de dijous passat al Perepunyetes.
Va ser una experiència genial i tots tres germans Mata, el Ton, el Carles i el Jordi, ens van rebre com bons amfitrions que són.
Les explicacions ens les va donar el Carles i, com sempre, van estar a l'altura dels seus vins i caves. Arribàvem a les 10 en punt i amb moltes ganes de conèixer per dintre la mítica cava que tantes passions desperta per la zona del Montseny, dels Vallès i de tot Catalunya en general.
Primer ens va ensenyar tots els vins que tenen de Can Credo (el Miranius, l'Aloers i Can Credo), que són la gamma habitual, i ens va parlar també de les rareses de més poca producció, com són el Capficat i l'Estrany (que espero estar a l'aguait ara quan surtin, en breu, i poder pescar-ne alguna ampolla). Excepte el Miranius, que és un cupatge, tots els altres són xarel·los 100% i tots ben diferents, cosa que diu molt de la varietat i del celler elaborador, que és capaç de transmetre tot el potencial de la varietat més representativa del Penedès donant diferents textures, sabors i complexitats.
Un cop vist el projecte Can Credo, vam endinsar-nos al celler on, un cop més, vam gaudir de tot el recorregut veient les ampolles que estaven fent la criança, passant per aquests túnels excavats pel propi fundador, en Josep Mata Capellades, i sent testimonis in situ de tota la feina que hi ha darrere d'un celler com aquest.
En Carles ens tenia una sorpresa preparada: de sobte va venir el seu germà Jordi i ens va degorjar allà mateix una ampolla triada a l'atzar del seu cava reserva particular 2003. Tot i ser una anyada dolenta, allò estava 'tremendo'! Begut a temperatura de celler i acabada de degorjar per un dels pocs mestres degorjadors que queden, ens vam sentir molt afortunats i privilegiats d'aquest primer tast.
Vam continuar la visita amb les explicacions oportunes i aclaridores del Carles fins a la sala de tast on ens esperaven l'Etiqueta Negra 2008, el Subtil 2004 i el Brut de Bruts 2004. Va estar molt bé fer al tast amb en Carles per a entendre les diferències entre els tres caves, això si, tots boníssims i diferents entre ells!
Vam agafar el cotxe per seguir la visita a peu de vinya fins el mític Turó d’en Mota. Allà va acabar de fer-nos entendre la importància de la vinya pròpia i del tracte respectuós que se li dóna amb el cultiu biodinàmic (en parlo més extensament a "Recaredo, els petits detalls que ens fan tan grans").
Un cop entès el concepte de la biodinàmica, vam tenir un altre regal. En Carles va treure una taula, unes copes, unes estovalles i uns entrepans de pernil que van anar regats amb el Miranius, l'Aloers i el seu cava rosat.
Esmorzar a peu de vinya amb bons vins després de la visita va ser genial. Aquí ens va acabar de conquistar, ja no podíem demanar res més!!
I així va concloure la visita que, fet i fet, va durar fins a les 13.30 i que ens va passar volant. Tots els que hi érem la recordarem amb molta il·lusió.
Gràcies a tots, Sílvia López, Adriana Gelador, Mercè Soler, Enric Velasco, Pol Obach, Àlex Sánchez, Anna Solà i Albert Codines, per compartir aquesta passió per la feina ben feta i pels vins amb ànima com Recaredo sap fer.
Berta Pla
La sommelier del poble
Dissabte 1 de març teníem una cita a casa el David i la Júlia. En David, a part de bon músic, també és un bon amant del vi i em va ensenyar algun exemplar de la seva bodega. Em vaig quedar sorpresa pels 'pepinos' que tenia de diferents llocs del món i, inevitablement, això només podia acabar d'una manera: amb un festival de gustos, sensacions i emocions. Així que vam posar fil a l'agulla i vam organitzar un soparet-maridatge que estigués a l'altura del vins.
El primer vi a tastar va ser un 'Gewürztraminer' d'Alsàcia 2013, amb les notes típiques florals i de litxi, que ens va acompanyar força bé amb el salmó marinat amb salsa de soja, pell de taronja i llima, gingebre i pebres exòtiques. Contrast de dolç i salat per una banda i afinitat especiada per l'altra.
A continuació obríem un 'riesling' 2010 d'Àustria, de la zona de Kamptal, amb marcades notes d'hidrocarburs i un bon cos que ens anava ideal per la selecció de formatges que teníem: scamorza fumada, comté de Saint Antoine, 'Parmigiano-Reggiano', 'toma' piemontès i un stilton increïble. Imagineu-vos-els d'un en un i regats amb un 'riesling'. Trobo que va ser el moment àlgid del festí per tot el tipus de textures, sensacions i sabors que ens van donar els diferents formatges i que ens van fer xalar com a bojos.
A continuació vam passar als negres. El Quest 2011 del Raül Bobet ens donava l'entrada i era un vi que jo tenia moltes ganes de tastar per tot aquest misticisme que envolta el celler d'Encús amb les seves pedres màgiques. El vi és fermentat amb cups de pedra, té una criança de 15 mesos i porta els dos cabernets, merlot i petit verdot.
La veritat és que em va sorprendre perquè pensava que seria més estructurat i em vaig trobar un vi amb molta expressió de fruita vermella i negra, tant en nas com en boca, notes de violeta i planta de sotabosc, una mica de clau i el punt làctic de la fermentació malolàctia. Un vi honest, expressiu, però que encara pot dir moltes coses si se l'obre d'aquí un temps. M'agradarà tastar-lo d'aquí a un any per veure com evoluciona.
El Quest el vam acompanyar amb uns rotllets de pebrots de colors i ceba que ens anava bé per jugar amb les pirazines dels cabernets.
Per acabar teníem un cupatge típic de la banda dreta del riu de Bordeus, concretament del satèl·lit de Lalande-de-Pomerol, denominació propera a la mítica Pomerol i amb característiques estilístiques semblants però amb millor relació qualitat-preu. El vi es diu 'La Fleur de Boüard' i era un 2004. El vam obrir abans perquè s'airegés, ja que predominaven les notes animals de cuir. A mesura que va anar respirant ens van sortir notes de fruita negra madura, clau i regalèssia, tot i que encara hi predominava el cuir. Un vi molt interessant i representatiu que ens va anar força bé amb unes cuixetes confitades d'ànec.
Va ser una vetllada genial, amb bons àpats, bons vins i bons amics. Mercè Soler, Kike Soler, David Soler, Júlia Godoy i el petit Bela Skywalker, que es va portar molt bé...
Berta Pla
La sommelier del poble
