divendres, 21 de març del 2014

Torrontes, Piedra Negra, Argentina

Per als que vulgueu tastar varietats i països diferents sense que pateixi la butxaca, us recomanem el Torrontes de Piedra Negra, que podeu adquirir per uns 8 € aproximadament.

Trobo que és un vi que està molt bé. Llaminer i ample, amb un nas agraït on surten les flors blanques i la fruita d’os, en boca el seu volum es fa present amb una acidesa mitjana i un amargant que allarga el final deixant el tacte d’un bon vi.

La Torrontes és la varietat blanca més conreada a l’Argentina. S’especula que el seu origen és espanyol, més concretament i pel nom l’origen podria ser gallec, tot i que estudis recents apunten que pot ser un creuament entre la varietat moscatell d’Alexandria i la Criolla Chica.

El que està clar és que té uns aromes florals i terpènics que recorden a la moscatell, malgrat no ser tan intensa.

Els millors exemples els podem trobar a les zones més altes de l’Argentina, les vinyes de la zona de Salta, a la regió de Cafayate (750-3.111 m. sobre el nivell del mar) on hi ha els terrers més específics del món. Però aquests exemplars no son fàcils ni assequibles de trobar.

És per això que avui parlem d’una Torrontes de la zona del Valle de Uco, a Mendoza, que tot i no ser la zona més alta de l’Argentina pot presumir d’una altura de 1.100 m. sobre el nivell del mar. Es tracta de la bodega Piedra Negra, propietat del mític François Lurton, cinquena generació d’una de les famílies amb més renom de la viticultura de Bordeus, André Lurton.

En François té vinyes repartides per diferents països: Xile, l’Argentina, Espanya, França i Portugal. És un exemple d’aquesta generació de flying winemakers. Haig de reconèixer que no he tastat tots els seus vins però sí que puc dir que el seu nom és un aval i dóna garantia de la feina ben feta i de l’experiència.

Aquesta varietat concreta de Torrontes Riojana no us decebrà i quedareu bé si sou vosaltres els encarregats de portar el vi per a un sopar d’amics. És un vi que agradarà a tothom, blanc però amb cos, amb una entrada dolça però un final amarg que l’allarga i persisteix. Els seus càlids 13,5 graus no deixaran fred ningú.

Berta Pla
La sommelier del poble

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada