El primer vi a tastar va ser un 'Gewürztraminer' d'Alsàcia 2013, amb les notes típiques florals i de litxi, que ens va acompanyar força bé amb el salmó marinat amb salsa de soja, pell de taronja i llima, gingebre i pebres exòtiques. Contrast de dolç i salat per una banda i afinitat especiada per l'altra.
A continuació obríem un 'riesling' 2010 d'Àustria, de la zona de Kamptal, amb marcades notes d'hidrocarburs i un bon cos que ens anava ideal per la selecció de formatges que teníem: scamorza fumada, comté de Saint Antoine, 'Parmigiano-Reggiano', 'toma' piemontès i un stilton increïble. Imagineu-vos-els d'un en un i regats amb un 'riesling'. Trobo que va ser el moment àlgid del festí per tot el tipus de textures, sensacions i sabors que ens van donar els diferents formatges i que ens van fer xalar com a bojos.
A continuació vam passar als negres. El Quest 2011 del Raül Bobet ens donava l'entrada i era un vi que jo tenia moltes ganes de tastar per tot aquest misticisme que envolta el celler d'Encús amb les seves pedres màgiques. El vi és fermentat amb cups de pedra, té una criança de 15 mesos i porta els dos cabernets, merlot i petit verdot.
La veritat és que em va sorprendre perquè pensava que seria més estructurat i em vaig trobar un vi amb molta expressió de fruita vermella i negra, tant en nas com en boca, notes de violeta i planta de sotabosc, una mica de clau i el punt làctic de la fermentació malolàctia. Un vi honest, expressiu, però que encara pot dir moltes coses si se l'obre d'aquí un temps. M'agradarà tastar-lo d'aquí a un any per veure com evoluciona.
El Quest el vam acompanyar amb uns rotllets de pebrots de colors i ceba que ens anava bé per jugar amb les pirazines dels cabernets.
Per acabar teníem un cupatge típic de la banda dreta del riu de Bordeus, concretament del satèl·lit de Lalande-de-Pomerol, denominació propera a la mítica Pomerol i amb característiques estilístiques semblants però amb millor relació qualitat-preu. El vi es diu 'La Fleur de Boüard' i era un 2004. El vam obrir abans perquè s'airegés, ja que predominaven les notes animals de cuir. A mesura que va anar respirant ens van sortir notes de fruita negra madura, clau i regalèssia, tot i que encara hi predominava el cuir. Un vi molt interessant i representatiu que ens va anar força bé amb unes cuixetes confitades d'ànec.
Va ser una vetllada genial, amb bons àpats, bons vins i bons amics. Mercè Soler, Kike Soler, David Soler, Júlia Godoy i el petit Bela Skywalker, que es va portar molt bé...
Berta Pla
La sommelier del poble
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada