dissabte, 26 d’abril del 2014

Orto 2009: Rectitud i bellesa.

"Orto és aquell moment tan particular en el qual el Sol, o qualsevol altre astre, travessa el pla de l'horitzó i passa a ser visible en el nostre hemisferi."

Fa anys que vaig descobrir els meravellosos vins del Joan Ascens, des del seu Orto bàsic fins als diferents varietals de garnatxa peluda (Palell), samsó (La Carrerada), ulldellebre (Les Pujoles) o el picapoll (Les Tallades de Cal Nicolau). Crec que són dels vins que estan més ben fets del Montsant i, què carai!, de tota la península i potser fins i tot de tot el continent.

Estem davant d'un molt bon elaborador que va estar amb el mateix Álvaro Palacios just abans d'iniciar el seu projecte personal d'Orto Vins, que comparteix amb 3 socis i viticultors més.

La veritat és que no em deixa de meravellar la seva manera de fer vins, per la filosofia a la vinya. Primer de tot, el conreu tradicional d'orientació orgànica de la vinya. En segon lloc, el valor dels ceps quasi centenaris que tenen repartits entre les 12 finques de què disposen (l'edat dels ceps va dels 18 als 90 anys i fins i tot tenen la varietat picapoll que és prefil·loxèrica i dóna el vi de Les Tallades de Cal Nicolau, cosa que avui dia no té preu). I en tercer lloc, les varietats que utilitzen són les tradicionals, que hi són de fa anys i que hi estan molt ben adaptades, i això els permet de fer vins de finca varietals, cosa que trobo molt interessant per a poder copsar i entendre la singularitat que pot arribar a donar per si sola cada varietat (La Carrerada, Les Pujoles, Palell...).


Més enllà de totes aquestes peculiaritats, que els fan tan grans i especials, trobem la gamma de cupatges d'Orto, on hi ha molt ben posades les diferents combinacions de varietats que creen els seus vins més populars i joves.

De fet, jo em vaig iniciar en aquest celler amb el seu Orto bàsic, que de seguida em va encisar. És un vi delicat, amb fruita vermella i tocs florals, que s'acaba d'arrodonir amb els tres mesos que fa de criança en bótes de quatre anys.

Ahir mateix em vaig meravellar amb un Orto que em va dur la meva amiga Imma Muñoz, ja que era una anyada 2009 que estava estupenda. Era de llagrimeta: encara hi trobava el rivet amb reflexos robí després de quatre anys! I una frescor i delicadesa que em van deixar sense paraules. Aquí es on es demostra la mà de l'elaborador, ja que era un vi tan viu i fresc que costava de creure que tingués quatre anys. Notes de violeta, fruita vermella... un toc especiat però tan ben equilibrat que emocionava. Els tanins en el seu punt just, fent que el vi tingui cos i delicadesa al mateix temps.

Us invito que el tasteu i, si teniu la sort d'arreplegar aquesta anyada en concret, no dubteu a emportar-vos-la a casa i gaudir-la, perquè xalareu de veritat. És un vi que val molt més del que costa.

Seguirem buscant perquè ens agrada emocionar-nos.

Berta Pla
La sommelier del poble

dilluns, 21 d’abril del 2014

Maridatge per a enamorats

Voleu sorprendre la vostra parella amb un bon àpat? Deixeu que nosaltres us proposem un maridatge pensat per a enamorar...

Venim a casa vostra i us preparem un sopar amb un vi blanc, un vi negre i un vi per a les postres que us faran les delícies i que combinarem amb  menjars amb què us delectareu.

Vins i plats:
Gessamí de Gramona - Tataki de tonyina o salmó amb gingebre i roses.
Costers del Gravet - Cua de bou desossada amb salsa de vi.
Vi de gel frisant Gewürztraminer - Milfulles de poma amb foie.

Preu del sopar romàntic per a dues persones: 70€, tot inclòs (preparació, detall de flors, vins, postres i explicació de les combinacions entre plats i vins). Si ho preferiu, en lloc de venir a casa vostra, també us podem preparar aquest àpat per emportar al restaurant Perepunyetes de Sant Esteve de Palautordera.
Reserves: 682 685 341

dissabte, 19 d’abril del 2014

Ai, Setmana Santa…

A l'hora de buscar la inspiració per a decidir de quin vi parlar, em vaig adonar que era Setmana Santa i això em va fer reflexionar sobre la litúrgia cristiana del vi. Segons l'església cristiana, el vi és la sang de Crist i, en el moment de la consagració, el vi es transforma realment en la sang de Jesucrist. Aquest fenomen es coneix com a transsubstanciació.

Quina meravella poder dir que la sang de Crist corre per les teves venes. És com si entressis en el regne diví, en plena pau amb tu mateix. Quina meravella, doncs, que a la missa on es dóna l'eucaristia passi aquest fenomen. Crec que és una de les parts més boniques, poètiques i simbòliques de l'església, tot i que a nosaltres només ens donen el pa i el vi es reserva per al sacerdot. Casum!

Però malgrat això tenim l'oportunitat de tastar el vi de missa d'un dels cellers de Tarragona més reconeguts, de descendència de viticultors alsacians, com és el celler De Muller. Aquest celler, fundat el 1851, va ser un dels pioners en tecnologia i comerç i va muntar la primera cambra frigorífica industrial d'Espanya, destinada per als seus vins de missa. De fet, De Muller va ser ordenat proveïdor pontifici des de Pius X fins a Joan XXIII. Actualment, des de 1995, l'empresa és a mans de la família d'empresaris Martorell, que ha continuat amb la mateixa filosofia i manera de fer.

Per tant, ja que a missa no ens en donen, sí que el podem tastar a casa aquest dies de Setmana Santa, per a combinar amb postres com la mona de Pasqua, els carquinyolis o la grana de músic. Aquests vins de missa amb aire místic tenen força sucre residual, ja que es para la fermentació amb alcohol vínic abans que els llevats s'hagin menjat tot el sucre, cosa que deixa aquesta dolçor natural al vi.

El vi dolç de missa De Muller està fet de varietats blanques de garnatxa i macabeu envellides en fusta. I aquí ve la sorpresa, ja que a tots ens ve a la ment que el vi hauria de ser negre, però justament és de color or vell amb reflexos ambre, elegant i espiritual. Té notes de fruita molt madura, on hi surten clarament les panses. En boca és ampli i carnós, amb molta fruita seca, com els dàtils, i confitada com la melmelada de taronja. També hi trobem tocs torrats i fumats de fruita seca, que deuen provenir de la fusta on fa la criança.

Doncs ja ho sabeu, quan estigueu un pèl místics i espirituals i vulgueu connectar una mica amb el vostre interior, podeu gaudir amb aquest vi de missa tot acompanyant una bona grana seca, que hi combinarà amablement.

Paraula de sommelier
Amen

divendres, 18 d’abril del 2014

Curs d'iniciació al tast de vins catalans

El món del vi desperta cada vegada més interès, tot i que té una complexitat i unes definicions que a vegades ens espanten. En aquest curs d'iniciació al tast pretenem ensenyar d'una manera amena, pràctica i divertida les principals nocions que fan referència al tast. En 3 sessions d'una hora i mitja cadascuna aprendrem a tastar un vi i quines varietats més importants es fan servir a Catalunya.

Descripció del curs
Explicarem les tres fases del tast (visual, olfactiva i gustativa), tot tastant els vins que es fan a casa nostra. Tastarem les principals varietats de raïm i les principals denominacions d'origen que tenim a Catalunya.

Primera sessió
Aprendre a tastar: com mirar el vi, els seus colors i olors, el gust i el retrogust. 
Elaboració del vi blanc. Principals varietats de raïm blanc.
Fitxa de tast i degustació de garnatxa blanca, picapoll, xarel·lo, pansa blanca i algun cupatge.

Segona sessió
Elaboració dels vins negres i rosats. Principals varietats de raïm negre per a fer vi a Catalunya. Monovarietals i cupatges. Explicació dels empelts a la vinya per culpa de la fil·loxera.
Fitxa de tast: garnatxa, samsó (carinyena), sumoll i dos cupatges.

Tercera sessió
Els caves. El cupatge clàssic amb macabeu, xarel·lo i parellada. Els rosats: trepat, monestrell, pinot noir, garnatxa i sumoll.

Dades del curs
Lloc: La Clau, Sant Celoni.
Dies i hora de les sessions: els dissabtes 17, 24 i 31 de maig, de 19.30 a 21.00.
El preu del curs es de 38€. Si voleu venir només un dia, el preu de la sessió és de 15 €.
A cada sessió tastarem de 5 vins  de diferents qualitats, estils i preus. Farem una mica de coixinet amb tres tapetes de la cuina de L'Avern.

Curs impartit per Berta Pla, sommelier per la Universitat de Girona i per l’escola internacional WSET (Wine & Spirit Eduation Trust).

divendres, 11 d’abril del 2014

Ullones, un vi de disseny capaç d'enamorar

L'Empordà està de moda i just aquest mes s'hi celebra el Festival Vivid on cellers, restaurants i elaboradors proposen diverses activitats per a promocionar els vins i el turisme de l'Empordà.

Entre els vins de l'Empordà que m'han sorprès últimament hi ha l'Ullones, un rosat de garnatxa amb un color rosa salmonat preciós, una etiqueta de disseny molt vistosa i una textura carnosa que gairebé es pot menjar.

Aquest vi és el primer any que es fa i segurament, si no us espavileu, aviat ja no en trobareu cap ampolla, ja que no s'ha n'ha fet gaire producció i se n'està venent a dojo.


La veritat és que té tots els factors perquè sigui un èxit. El disseny de l'etiqueta l'han fet les pintores Twin Sisters, de Banyoles, on surt una nena amb uns grans ulls que fa que el vi no passi desapercebut i te'n recordis. Per tant, tenim imatge, tenim color (com ja hem dit, color salmonat molt bonic i brillant) i tenim cos i volum en boca, ja que s'ha fet servir el sistema de doble pasta, que li aporta força carnositat. Finalment hi trobem el gust de la llaminadura, dels làctics i de la maduixa.

Un vi doncs molt llaminer, molt adequat per a la primavera, per a Sant Jordi, per a enamorar, per a plats de pasta, arròs i coques de recapte. Un vi que s'ha de beure jove i que agradarà a tots els públics, inclús als que s'hi estiguin iniciant.

L'Ullones l'elabora el celler Oliveda de Capmany i el seu preu també està molt bé. El podeu comprar per uns 6-7 €.

Berta Pla
La sommelier del poble

divendres, 4 d’abril del 2014

I de sobte Dionís tocà la flauta

Dilluns 31 de març va tenir lloc a La Llotja del Mar de Barcelona l'esdeveniment promogut per Vilaviniteca de La Música del Vi. L'espai és fantàstic i majestuós i els 130 cellers que hi tenien representació, molt interessants i prestigiosos. 

Per a una sommelier, o per a qualsevol winelover, aquesta concentració de tanta qualitat és genial, fantàstica, gairebé màgica (et sents com si fossis Hansel i Gretel entrant a la casa de xocolata), però a la vegada tens tantes coses per tastar que acabes parant boja i el més normal és que et saturis. Per tant, és millor traçar un bon pla: has de seleccionar i, malauradament, per molt que a una li pesi, sempre has de sacrificar algun celler.


A la planta baixa em vaig deixar seduir pel Priorat, tastant els vins del mític Álvaro Palacios que, tot i no enxampar l'Ermita, com a mínim vaig poder xalar amb el Gratallops i el Dofí. Per allà també hi havia el Planetes de l'Ester Nin, l'Els Escorçons i el Clos Martinet de l'estupenda Sara Pérez i no em vaig voler perdre el Flor de Pingus de Ribera del Duero ni els Mauro de Castella-Lleó... La llista és tan llarga que no acabaríem mai, ja que encara em quedava la planta de dalt, on hi havia La Rioja i els vins internacionals.


Estava saturada i necessitava descansar i airejar-me. Vaig parar un moment i vaig agafar forces per a fer els últims tastets. Sabia que em trobaria algun vi de palla del Jura, que encara no havia tingut l'oportunitat de tastar i que no em podia perdre.


Un cop a dalt, a la primera planta, vaig pensar per què se li deia La Música del Vi si no havia vist cap orquestra... i de cop ho vaig entendre: vaig sentir una música celestial dins el meu cap mentre m'empassava l'últim vi, l'Eiswein del celler Schloss Gobelsburg de Kamptal, a Àustria, el país de la Grüner Veltliner. Una autèntica meravella, ja no volia tastar res mes! Va ser una experiència gairebé mística que em va emocionar i em va posar la pell de gallina.

Jo, que no sóc gaire de dolços, per fi havia trobat el meu Sant Greal dins dels sweet wines. Una passada, de veritat, un vi per a gaudir-lo, assaborir-lo. Les notes de fruita com pera madura i codony combinaven a la perfecció amb una dolçor almivarada totalment equilibrada per l'acidesa. Una perfecció absoluta aconseguida d'una manera magistral.

La varietat Grüner Veltliner és de pell gruixuda i excel·lent qualitat, cosa que permet fer aquests vins de gel pràcticament cada any. En les versions seques d'aquesta varietat predominen les notes aromàtiques del raïm verd, el pebre blanc o l'enciam, que poden evolucionar cap a mel i pa torrat a mesura que envelleixen.

Una varietat per a tenir en compte dins de l'aristocràcia del vins. Ara, això sí, el preu no és barat. A Vilaviniteca es pot aconseguir per uns 40€ els 37,5 cl.


Berta Pla

La sommelier del poble

PD: Agraïments a la meravellosa Sandra Aulinas de Vilaviniteca, que, com sempre, em va saber aconsellar magistralment.