Orto 2009: Rectitud i bellesa.

"Orto és aquell moment tan particular en el qual el Sol, o qualsevol altre astre, travessa el pla de l'horitzó i passa a ser visible en el nostre hemisferi."

Fa anys que vaig descobrir els meravellosos vins del Joan Ascens, des del seu Orto bàsic fins als diferents varietals de garnatxa peluda (Palell), samsó (La Carrerada), ulldellebre (Les Pujoles) o el picapoll (Les Tallades de Cal Nicolau). Crec que són dels vins que estan més ben fets del Montsant i, què carai!, de tota la península i potser fins i tot de tot el continent.

Estem davant d'un molt bon elaborador que va estar amb el mateix Álvaro Palacios just abans d'iniciar el seu projecte personal d'Orto Vins, que comparteix amb 3 socis i viticultors més.

La veritat és que no em deixa de meravellar la seva manera de fer vins, per la filosofia a la vinya. Primer de tot, el conreu tradicional d'orientació orgànica de la vinya. En segon lloc, el valor dels ceps quasi centenaris que tenen repartits entre les 12 finques de què disposen (l'edat dels ceps va dels 18 als 90 anys i fins i tot tenen la varietat picapoll que és prefil·loxèrica i dóna el vi de Les Tallades de Cal Nicolau, cosa que avui dia no té preu). I en tercer lloc, les varietats que utilitzen són les tradicionals, que hi són de fa anys i que hi estan molt ben adaptades, i això els permet de fer vins de finca varietals, cosa que trobo molt interessant per a poder copsar i entendre la singularitat que pot arribar a donar per si sola cada varietat (La Carrerada, Les Pujoles, Palell...).

Més enllà de totes aquestes peculiaritats, que els fan tan grans i especials, trobem la gamma de cupatges d'Orto, on hi ha molt ben posades les diferents combinacions de varietats que creen els seus vins més populars i joves.

De fet, jo em vaig iniciar en aquest celler amb el seu Orto bàsic, que de seguida em va encisar. És un vi delicat, amb fruita vermella i tocs florals, que s'acaba d'arrodonir amb els tres mesos que fa de criança en bótes de quatre anys.

Ahir mateix em vaig meravellar amb un Orto que em va dur la meva amiga Imma Muñoz, ja que era una anyada 2009 que estava estupenda. Era de llagrimeta: encara hi trobava el rivet amb reflexos robí després de quatre anys! I una frescor i delicadesa que em van deixar sense paraules. Aquí es on es demostra la mà de l'elaborador, ja que era un vi tan viu i fresc que costava de creure que tingués quatre anys. Notes de violeta, fruita vermella... un toc especiat però tan ben equilibrat que emocionava. Els tanins en el seu punt just, fent que el vi tingui cos i delicadesa al mateix temps.

Us invito que el tasteu i, si teniu la sort d'arreplegar aquesta anyada en concret, no dubteu a emportar-vos-la a casa i gaudir-la, perquè xalareu de veritat. És un vi que val molt més del que costa.

Seguirem buscant perquè ens agrada emocionar-nos.

Berta Pla
La sommelier del poble