I de sobte Dionís tocà la flauta

Dilluns 31 de març va tenir lloc a La Llotja del Mar de Barcelona l'esdeveniment promogut per Vilaviniteca de La Música del Vi. L'espai és fantàstic i majestuós i els 130 cellers que hi tenien representació, molt interessants i prestigiosos. 

Per a una sommelier, o per a qualsevol winelover, aquesta concentració de tanta qualitat és genial, fantàstica, gairebé màgica (et sents com si fossis Hansel i Gretel entrant a la casa de xocolata), però a la vegada tens tantes coses per tastar que acabes parant boja i el més normal és que et saturis. Per tant, és millor traçar un bon pla: has de seleccionar i, malauradament, per molt que a una li pesi, sempre has de sacrificar algun celler.

A la planta baixa em vaig deixar seduir pel Priorat, tastant els vins del mític Álvaro Palacios que, tot i no enxampar l'Ermita, com a mínim vaig poder xalar amb el Gratallops i el Dofí. Per allà també hi havia el Planetes de l'Ester Nin, l'Els Escorçons i el Clos Martinet de l'estupenda Sara Pérez i no em vaig voler perdre el Flor de Pingus de Ribera del Duero ni els Mauro de Castella-Lleó... La llista és tan llarga que no acabaríem mai, ja que encara em quedava la planta de dalt, on hi havia La Rioja i els vins internacionals.

Estava saturada i necessitava descansar i airejar-me. Vaig parar un moment i vaig agafar forces per a fer els últims tastets. Sabia que em trobaria algun vi de palla del Jura, que encara no havia tingut l'oportunitat de tastar i que no em podia perdre.

Un cop a dalt, a la primera planta, vaig pensar per què se li deia La Música del Vi si no havia vist cap orquestra... i de cop ho vaig entendre: vaig sentir una música celestial dins el meu cap mentre m'empassava l'últim vi, l'Eiswein del celler Schloss Gobelsburg de Kamptal, a Àustria, el país de la Grüner Veltliner. Una autèntica meravella, ja no volia tastar res mes! Va ser una experiència gairebé mística que em va emocionar i em va posar la pell de gallina.

Jo, que no sóc gaire de dolços, per fi havia trobat el meu Sant Greal dins dels sweet wines. Una passada, de veritat, un vi per a gaudir-lo, assaborir-lo. Les notes de fruita com pera madura i codony combinaven a la perfecció amb una dolçor almivarada totalment equilibrada per l'acidesa. Una perfecció absoluta aconseguida d'una manera magistral.

La varietat Grüner Veltliner és de pell gruixuda i excel·lent qualitat, cosa que permet fer aquests vins de gel pràcticament cada any. En les versions seques d'aquesta varietat predominen les notes aromàtiques del raïm verd, el pebre blanc o l'enciam, que poden evolucionar cap a mel i pa torrat a mesura que envelleixen.

Una varietat per a tenir en compte dins de l'aristocràcia del vins. Ara, això sí, el preu no és barat. A Vilaviniteca es pot aconseguir per uns 40€ els 37,5 cl.

Berta Pla
La sommelier del poble

PD: Agraïments a la meravellosa Sandra Aulinas de Vilaviniteca, que, com sempre, em va saber aconsellar magistralment.