Vins de tramuntana

Aquest dilluns vaig comprovar amb tots els meus sentits la grandesa dels vins de l'Empordà. Es va fer un tast de vins d'aquesta DO a Mas Marroch, i era una oportunitat ideal per a poder tastar les novetats d'alguns cellers i les noves anyades.

Vaig tastar tants vins boníssims... La llista és força llarga, però perquè us en feu una idea hi havia tots els vins del Martí Fabra, que s'esgoten cada any i quan els tastes entens perquè (Verd Albera, Flor d'Albera, Masia Carreras, L'Oratori, Selecció Vinyes Velles...). Al costat em vaig trobar amb els vins de Masia Serra, un altre dels grans de l'Empordà, amb una novetat interessant pensada per a un públic més ampli i de preu més popular, el Moost, un blanc jove on hi predominava la moscatell amb les seves notes florals i mediterrànies. Vaig anar tastant tots els vins menys, per a mi la millor garnatxa dolça de l'Empordà, la Ino, que em vaig voler deixar per al final per a endur-me aquest regust fi, càlid, torradet, ranci i elegant, capaç de ressuscitar un mort.

Un altre dels vins que també s'esgoten ràpidament és el picapoll del Perafita, del Celler Martín Faixó. La picapoll no és que em torni boja però Cadaqués li escau fenomenal ja que s'aconsegueix un vi jove, fresc però càlid, al mateix temps molt mediterrani, ajudada per un 10% de moscat que l'amoroseix, i li aporta aromes i fruita.

Un dels cellers nous a tenir en compte, i que em fa molta il·lusió ja que a darrere hi ha un company que va estudiar amb mi el curs de sommelier (aupa Jordi Esteve!), és Cellers d’en Guilla, amb moltes ganes de fer les coses ben fetes i apostant per les varietats autòctones i la personalitat d'un territori. Em va encantar el Vinya del Metge, el seu rosat de garnatxa roja i garnatxa negra d'un rosa pàl·lid molt bonic, amb una entrada amable i un bon volum en boca per ser un rosat. M'agradarà veure com evolucionen també les seves garnatxes roges dolces de sol i serena.

El  descobriment del dia el vaig fer amb el celler Vinyes d’Olivardots, que em va recomanar un col·lega de Cuvé 3000. Caram! Quina passada tots els seus vins, diferents i engrescadors, amb moltes coses per a dir.
Em va flipar el seu Groc d’àmfora, expressiu, autèntic, refrescant; de garnatxes i macabeu de vinyes velles, fermentat i criat en àmfores.

Un dels clàssics, Celler Espelt, també va estar a l’altura, com sempre. Molt bo el seu Quinze Roures.
Em van agradar força, també, els Microvins de Celler La Vinyeta on trien les parcel·les i les varietats més representatives i arrelades per a fer varietals que expressin el paisatge, l'anyada i la pròpia varietat. És com beure't un tros de l'Empordà des dels diferents filtres de cada varietat.

Dels vins més bons que vaig tastar recordo el de Clos Adrien, una sirà amb un 10% de garnatxa, amb fruita de bosc, expressiu, complex amb tocs de violetes i un final llarg de regalèssia. Es per a mi el millor vi de Terra Remota, tot i que també sóc fan del seu blanc Caminante.

Malauradament em vaig deixar de tastar alguns cellers que espero que em perdonin i que em permetin valorar els seus vins en altres ocasions. La valoració final del dilluns va ser que a l'Empordà s'esforcen a fer les coses ben fetes, respectant les varietats més arrelades i expressant el que la terra i el clima aporten a aquest tros de terra.

Berta Pla
La sommelier del poble