Així doncs tenim aquest vi jove i fàcil on la varietat deixa anar la fruita verda i els tocs d'herbes mediterrànies que li són característiques. A la vegada, aquesta maceració amb les rapes, que es podria confondre amb un pas per bóta, li aporta una subtilesa de tocs gairebé fumats que la vesteix amb elegància i li dóna certa complexitat. S'agraeix també el tacte en boca gràcies al treball amb les mares, que li han donat volum i estructura.
En resum, l'Aloers és un vi molt recomanable, ideal per a plats lleugers però amb una mica d'estructura. Penso amb uns canapès com ara una torradeta amb una fina capa de mantega, salmó fumat i una fulleta de fonoll. També ens hi podrien anar bé unes cloïsses cuites amb una mica de vi blanc i una picadeta d'all i julivert. O unes coques de recapte. O unes croquetes. O uns calamars...
Tasteu-lo com vulgueu, però tasteu-lo.
Berta
La sommelier del poble.
PD: 'Aloers' no és un nom propi sinó un substantiu comú. Sabeu d'on ve?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada